Obres de refèrencia

Obres de refèrencia

Obres de refèrencia primàries: ens donen informació directa.

-enciclopèdies:

-Atles:

-Anuaris:

-Història de l'art:

-Història de la música:

-Història universal:

-Història de la literatura:

-Diccionaris:

-Cronologies:

Obres de refèrencia secundàries:Són les que ens proporcionen dades per a noves

consultes (les principals són els - catàlegs.)

-Catàlegs:

Materials d'imaginació

NOVELA: Canciones para Paula-tracta l'adolescència desde un punt de vista amigable i de confiança.

CÓMIC: El detectiu Conan-narra de una manera diferent la criminologia.

POESIA: Las rosas de hèrcules

TEATRO: El cisne negro-Narra la vida d'una noia que es fa cisne i que només és humana un cop al més.

Història dels suports escripturaris

Papir: El papir es trobava limitat a Egipte ja que es feia amb una planta que porta el mateix nom, que només es troba a la vora del iu Nil. S'agafaven les tiges de la planta i es col·locaven perpendicularment, s'humitejaven amb aigua, es compactaven a cops i finalment s'hi posava una capa de cla vegetal que desprès es polia.

Els egipcis ho coneixien des de temps antics, però al s. VIII a.C aquest suport es va expandir per la Mediterrània i amb l'Imperi Macedoni d'Alexandre Magne que va conquerir Egipte, el papir arribaria a Grècia i posteriorment a Roma al s. V a.C.

Pergami: L'avantatge del pergami és que no depèn del lloc de producció ja que és una pell de be, vedella o cabra de la que s'eliminava el pèl tot raspant la pell,, es submergia amb aigua i calç per treure'n el greix in cop seca, es fregava amb pols de guix i es polia amb pedra pomez, es va començar a utilitzar a la zona de Perga (Irak) al s. III a.C però es va difondre per tota Europa i se'n va fer un gran ús a partir del s. VII d.C. En aquest segle, es va començar a utilitzar i va ser el suport per excelencia de tota l'Edat Mitjana, gràcies a la seva durabilitat ens han arribat molts testimonis d'aquella època.

Paper: Va se inventat l'any 105 d.C per T'sai Lung, quan va barrejar escorces d'arbre amb fibres vegetals de morera i retes de filatures fins a obtenir-ne una pasta que s'escampava en uns motlles i es deixava assecar. Va ser un recurs que va permetre avaratir costos ja que fins aleshores s'havia escrit sobre seda o sobre fusta. El secret de la seva producció es va mantenir a la Xina fins al s.VIII quan uns musulmans van segrestar uns fabricants i els van obligar a revelar la fòrmula sota tortura, el paper va arribar a Europa a través de l'Alandalus i el primer molí paperer es va fer a la ciutat valenciana de Denia. El paper estaria en condicions de substituir el pergamí com a suport majoritari al s.XI.

Tauletes de fang: En temps antics, l'escriptura es feia en papir, pergamí i tauletes de afng. Aqustes últimes, es feien amb fang net, netejat i uniforme. Quan encara estava humit, s'imprimien en el fang lletres en forma de cunya (anomenat cuneiforme) amb un punxó, i desprès es deixava assecar al sol o amb forn.

Ideograma: Un ideograma és una representació gràfi

ca d'una idea que no sigui per mitjà de paraules. En certs i

diomes, com el Xinès, determinats símbols repre

senten paraules o idees completes.




Jeroglífic: Un jeroglífic és un sistema d'escriptura en el qual els conceptes estan representats mitjançant dibuixos o signes gràfics. Estan presents a les escriptures egípcies, anatòliques, cretenques o maies, entre d'altres. Van aparèixer cap al IV mil·lenni a.C.



Alfabet Fonètic: L'alfabet fonètic internacional és un alfabet fonètic usat per lingüistes per representar acuradament i de forma unívoca cada un de la completa varietat de sons (fonemes o realitzacions d'aquests) que l'aparell vocal humà pot produir. Està format per una notació normalitzada per a la representació fonètica de les llengües. La majoria dels seus símbols són els de l'alfabet llatí, en minúscula i majúscula, o en deriven, per addició d'elements, rotació o inversió. Va ser desenvolupat pels foneticistes britànics i francesos sota els auspicis de l'Associació Fonètica Internacional, creada a París el 1886.